lletres

Inadaptats-11.09.2001

Vaig somiar en l'ocell de ferro
que els déus van enviar a la terra
per castigar l'insolència dels homes blancs.
Van sonar les trompetes
i s'ensorraren les columnes del mercat-temple
aquell onze de setembre
Els escurçons s'introduïren
a les orelles dels/les sordmuts/des
injectant el seu verí al cervell,
embogint de dolor i de ràbia,
convertint els homes en monstres mimetitzats
ansiosos per silenciar els plors dels nadons,
amb brutals cops de puny.
Els cecs/gues seguien sent incapaços/es
d'olorar la pobresa als hotels
de vacances al tercer món o al costat de casa
Legions de "sensesostre"
dormint als peus del camell
que ens dóna morfina a través del caixer automàtic
infectant la mare amb el virus
canviant la felicitat dels fills/es negres
per guerra, sida i fam.
Jo seguia paralitzat pel raig de sang
que m'esquitxava la cara, des del televisor al menjador de casa
quan una bala sionista foradava el cap del fill
en braços del seu pare
Quantes llàgrimes es necessiten per inundar aquest infern?
Quanta sang ha de córrer perquè l'hemorràgia sigui mortal?
Quan va ser que el sàdic va arrencar la pell de la mare per posar-se-la i disfressar-se?
Quan deixarem de somriure estàtics/ques davant d'aquesta grotesca imatge, d'aquesta dantesca imatge?
ESTÀTICS/QUES, ESTÚPIDS/DES, SILENCI, PLOREU...

ELS SEGADORS DE SEMPRE

ELS SEGADORS DE SEMPRE
Inadaptats

De Salses a Guardamar
i de Fraga a Maó,
volem construir una terra oberta a tothom
que sàpiga sempre estimar-la
i comprengui que nació
és paraula solidària si implica Revolució.

I quan fem caure espigues d'or, bon cop de falç, segadors/es
I quan seguem cadenes bon cop de falç, segadors/es
Països Catalans, independència o mort
Països Catalans, independència o mort.

TORNADA
Entenem independència com resposta de nacions que
romanen oprimides per estats explotadors
la presència de Remences a l'igual que Segadors
Rebassaires, comunistes, llibertaries, lluitadors/es
són orgull del nostre poble, del poble treballador
una senyera, estrella roja, tanca el puny nou segador.

The Offspring- The noose

The Noose

Well our souls are all mistaken in the same misguided way
We all end up forsaken, we're just choosing our own way
The future now incinerates before our very eyes
And leaves us with emptiness of no more tries

Well our visions of glory have spiraled down the drain
The best of our intentions come crashing down in flames
The depths of our despair we are unable to contain
It's shallow living

The noose is falling
And all my friends are crawling
The noose is falling
And enemies are rising
A truth appalling
Our mak'r comes a calling
The noose is falling
And enemies are rising

Well the tracers from yesteryear are burning in the dust
Your bruises are reminders of naivete and trust
You're only feeling stronger cause your body's getting numb
Now I lay you down
Put the coins in your eyes
And blow the candles out

The noose is falling
And all my friends are crawling
The noose is falling
And enemies are rising
A truth appalling
Our mak'r comes a calling
The noose is falling
And enemies are rising

No more!
No more!
Nothing!

No more!
No more!
Ever!
No!
More!